Sunday, December 31, 2023

" METEOROLOGIA ; LA SEQUÍA "

 Hola a todos,

En Catalunya estamos viviendo la peor sequía en muchos año, al menos 150 años. Por contra, las costas Atlánticas de Galícia y Portugal registran inundaciones a causa de muchas acumulaciones superiores a los 1.500 litros m2 en lo que va de año. En la inmediata Europa las inundaciones se suceden en Alemania y Holanda y el mismo Túnel del Canal de la Mancha tuvo que ser cortado a la circulación ayer mismo. Con ello, sólo intento insinuar lo que ha sido el casi concluído año 2023 desde el punto de vista de sus irregularidades.

Creo compartir con la mayoria de profesionales, aficionados a la meteorologia y sociedad en general, mis grandes sorpresas sobre el comportamiento de los eventos meteorológicos a lo largo y a lo ancho de nuestro planeta Tierra. Lecturas y relecturas de mapas isobáricos dificiles de creer que variaban en pocas horas y lluvias -no importa donde- que lo arrasaban todo con inundaciones en los desiertos del Cercano Oriente incluso con granizo. Todo está pareciendo un caos extraordinario con un reparto anárquico de inundaciones y sequías que causaban estupor.

A nosotros en buena parte del litoral Mediterráneo, las temperaturas de +1º/2º sobre las medias y su inseparables olas de calor nos han llevado a unas reservas en nuestros embalses de cerca de 18%, en la Cuencas Interiores de un 20% en la Cuenca del Ebro.

Hoy no puedo referirme al por qué de tamaño desaguiado, que es sin duda multicasual. Muy abreviado, ha sido debido a una casi incesante circulación de vientos (zonales) que viajan por los paralelos -en éste caso de Oeste a Este ( SW a NE) a media-alta latitud, arrastrando consigo una Depresión detrás de otra. Por ello, las lluvias en la fachada atlántica Europea han sido a menudo catástroficas, mientras el anticiclón pseudo-Azoriano nos protegía, en el mal sentido de la palabra. Nuestras lluvias en el oriente peninsular son entre un 20% y un 30% de lo que podíamos esperar. Nuestras montañas no tienen nieve y con ello peligra desde ya la aportación del dehielo primaveral.

Justo ahora, parece que el panorama va a cambiar, tal vez poco pero puede cambiar. Si el frío que según parece llegará el primero, es seguido por lluvias que de entrada nada van a resolver, ya estaremos optimistas. Casi seguro que entre hoy dia 31 de diciembre y el dia 10 de enero vamos a tener la cosa más clara.

De momento nada más.

Saludos a todos.


Mariscal Tro

Monday, December 25, 2023

METEOROLOGIA : LA METEO EN BARCELONA HACE HOY 61 AÑOS. ACTUALIZADO EN 2022 Y 2023

 Hola a todos,

Después de muchos meses, hoy vuelvo a mi blog. Han pasado infinitas cosas para contarlas aquí y ahora. De todas formas, hoy día de Navidad, no puedo dejar de referirme a la nevada del año 1962 en Barcelona tal como he hecho en los últimos años.

El temps de la A a la Z: la gran nevada del Nadal del 62

La nevada del 62 és un dels episodis meteorològics més recordats per la gent. Els gruixos més grans de neu es van assolir al litoral i prelitoral centrals, amb acumulacions de més de 80 centímetres.

Alberto AlcántaraActualitzat

Tothom coneix la nevada del 62. Molts la van viure. Els que no hi eren, n'han sentit a parlar. Els diferents ingredients meteorològics es van combinar amb precisió mil·limètrica el dia de Nadal per generar un esdeveniment històric a Catalunya, l'episodi de neu més important del segle XX al litoral i prelitoral centrals.
 



Recordem com es va produir la nevada, i recuperarem les dades i les imatges que ens va deixar.

Nevada del 62 a Barcelona (Ferran Tolosa)(Ferran Tolosa)


Les condicions meteorológiques


La formació d'un potent anticicló al nord d'Europa els dies previs a Nadal, va fer que a Catalunya arribés vent del nord que va arrosegar una massa d'aire fred continental. El complement perfecte el va portar una pertorbació a la Mediterrània occidental. Aquesta baixa va reforçar el vent de component nord i est i va provocar l'entrada d'aire humit a la façana litoral.

Temperatura i pressió en superfície, 25/12/1962 a les 00 hores (Font: SMC)
Temperatura i pressió en superfície, 25/12/1962 a les 00 hores (Font: SMC)

A partir del dia 23, amb el gir del vent a nord i est,  l'arribada d'aire fred es va accentuar. Entre els dies 24 i 25 va arribar l'isoterma dels 8 graus sota zero a 1.400 metres d'altura.

Temperatures a 850 hPa, 25/12/1962 a les 00 hores (Font: TopKarten)
Temperatures a 850 hPa, 25/12/1962 a les 00 hores (Font: TopKarten)


Al mateix temps, la situació es va complicar als nivells alts de l'atmosfera, amb la inestabilitat situada just a sobre de Catalunya. El mapa de 500 hPa mostra la bossa de temperatures de -35 ºC en aquella alçada a la vertical de casa nostra.

Temperatura i geopotencial 500 hPa, 25/12/1962 a les 00 hores (Font: SMC)
Temperatura i geopotencial 500 hPa, 25/12/1962 a les 00 hores (Font: SMC)


Els efectes


Amb aquestes condicions perfectes es va donar un episodi que va ser revisitat pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb l'anàlisi de dades inèdites. El dia 24 ja van caure les primeres nevades en poblacions com Vilanova i la Geltrú, Sitges o el Prat de Llobregat. El 25, la nevada va fer història.
 



Els gruixos més grans de neu es van assolir al litoral i prelitoral centrals, amb acumulacions de més de 80 centímetres en molts punts de les comarques del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Barcelonès i el Baix Llobregat.

 

Gran nevada del 62 a Granollers(Joan Pérez)

Les comarques de la Selva, el Baix Empordà, el sud d'Osona i del Gironès, el Bages i l'est de l'Alt Penedès i l'Anoia van acumular gruixos al voltant de 40 i 50 centímetres. En el mapa adjunt, podeu veure la distribució dels gruixos de neu.

(SMC)

Segons l'informe de l'SMC, va ser la nevada més gran des del febrer del 1887. Aquell temporal havia deixat 60 cm de neu a Barcelona. La nevada del 62 en va acumular 70 a l'Observatori Fabra. En el cas de Barcelona, van arribar màquines llevaneu des de Guadalajara, Lleida i Andorra per netejar els carrers. Segons el parc de bombers, dues persones van morir en accidents relacionats amb la neu i el fred.  

Aquests van ser alguns dels registres concrets més destacats a les comarques més afectades. Podem afegir 63 cm a Calonge de Segarra
o 60 cm a Sant Sadurní d'Anoia.

 


El temporal va generar molts problemes de trànsit. Uns 6.000 vehicles van quedar atrapats a les carreteres a prop de la frontera. El vent va fer que hi hagués congestes de més d'un metre de neu en moltes poblacions. A Montserrat, la gent que celebrava la missa del Gall va quedar atrapada al monestir.

Olot (Manel Serra)

 

Ambient gèlid

Pel que fa a la temperatura, es van assolir valors gèlids en bona part del país. Les zones afectades per la nevada van registrar temperatures clarament inferiors a la mitjana, especialment els dies 26 i 27, en què la temperatura va estar sota zero durant tot el dia.


En punts del litoral central la temperatura mínima va arribar a cinc graus sota zero. A la plana del Vallès van tenir els valors extrems, amb mínimes al voltant dels 10 sota zero en molts indrets. En alguns punts com Llinars del Vallès o Cardedeu es van fregar o superar els 15 sota zero.

 

Evolució de les temperatures màximes i mínimes a Cardedeu (Font: SMC)
Evolució de les temperatures màximes i mínimes a Cardedeu (Font: SMC)


Les imatges

No tot van ser problemes: l'episodi va provocar escenes més lúdiques, com les de la gent esquiant pels carrers o les típiques estampes amb ninots de neu.

L'avinguda Gaudí de Barcelona (Montse Vilamala)(Montse Vilamala)
Olot (Manel Serra)
Granollers(Joan Pérez)

A la xarxa hi trobareu vídeos de l'època, com aquests filmats a BadalonaMataró i Terrassa. Podeu veure més imatges a les galeries del 324.cat. La neu va durar entre 7 i 10 dies a gran part del país.

La pàgina del temps del dia de Nadal del 62 (Font: La Vanguàrdia)
La pàgina del temps del dia de Nadal del 62 (Font: La Vanguàrdia)


Per fer aquest escrit, hem consultat l'estudi de l'SMC, l'hemeroteca de La Vanguardia, la revista El Penell (núm. 4, hivern del 1997) i l'arxiu de Wetterzentrale, amb la impagable ajuda de l'Oriol Rodríguez.

Evidentemente el trabajo anterior ha estado elaborado por otros aficionados a la meteorologia. Yo publiqué dos articulos en la Revista  El Penell, hace muchos años que también sirvieron de base para posteriores trabajos sobre la histórica nevada.

A partir de ahora reinicio mis posts en " La Gota Fria" y confío en mantener su interés entre  los aficionados a la meteorologia y al clima.

En éste post de diciembre del 2023 incluyo un par de reportajes publicados en la red o en prensa que creo sumamente interesantes. El artículosde Oriol Rodriguez es para entrar más en los mecanismos atmosféricos de la nieve en Catalunya. Me permito su publicación, y espero que en breve pueda retomar mi ritmo de posts en éste blog.

https://vm.tiktok.com/ZGeFXKkWy/

https://beteve.cat/medi-ambient/per-que-va-ser-tan-grossa-nevada-nadal-1962/


De momento nada más. Que tengais un Feliz año 2024 .

Saludos.


Mariscal  Tro