"METEOROLOGIA : LA GRAN NEVADA DE FEBRER DE 1944 "

Hola a tots.

Avui escric en català ja que el post que reprodueixo a continuació ha estat obtingut a partir de la publicació feta pel Servei Meteorològic de Catalunya fa molts pocs díes ( 22 de febrer del 2019). Sincerament crec que en aquest cas, el fer un simple "còpia i enganxa"està justificat ja que per a mi sol hauría estat una tasca inviable a fer en poc temps. La nevada de 1944 va ser realment històrica i hauríen de passar 41 anys fins que al 1985 no en tornessim a tenir una altre de comparable.


Els meus pares es van casar a aquell mes de febrer del 1944 i el anomenat aleshores "viatge de novios" va transcòrrer per la Seu d´Urgell i per l´Espanya més gélida : Burgos, Ávila, Segovia etc. Varen passar mil facécies i van haber allargar estadas i hotels per causa de les incomunicacions creades pel temporal especialment de neu. Potser d´alló i encara ni engendrat vé la meva afició a la meteorología. Com es veu més avall, els gruixos acumulats en uns díes van ser colossals. Els espessors superiors als 100 centímetres varen ser freqüents a molts llocs de Tarragona. A les zones més temperades va ploure molt amb registres molt sovint superiors als 200 litres, amb pics de 400-500.O sigui un temporal en tota regla. Una entrada previa continental molt freda i seca va dominar durant els dies previs a la gran nevada. Posteriorment una baixa procedent del Sud de la Mediterrània va impulsar vent mot humits i no massa fred. Així és que la neu va començar caient arreu, per anar-se limitant cap a les zones més interiors amb les hores on va proseguir la nevada degut a la gran quantitat de "fred captiu" existent. Les quantitats recollides tant d´aigua com de neu superen en molt el que es podia esperar en un mes de febrer.

A partir d’aquest cap setmana es compleixen 75 anys de la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944, la més important de tot el segle XX a les Terres de Ponent i prelitoral tarragoní. En canvi, a la meitat est de Catalunya, la neu va transformar-se ràpidament en intensos aiguats que van provocar importants desbordaments de molts rius i rieres amb danys molt greus. Molt poques vegades a l’hivern s’esdevé alhora un gran temporal de neu a cotes baixes i pluja general a Catalunya amb la magnitud i extensió que va tenir l’episodi d’aquell febrer de 1944.

El present article es basa en un d’anterior sobre aquesta efemèride que es va escriure en motiu del 70è aniversari de l’episodi i que es va publicar el 21 de febrer de 2014. S’han actualitzat dades sobre els valors màxims acumulats del gruix de neu nova, s’han refet els mapes de les reanàlisis meteorològiques per tal de fer-los més entenedors i s’ha actualitzat amb noves dades recuperades al llarg d’aquests últims cinc anys.

Tàrrega

Imatges de la neu acumulada el dia 26 de febrer de 1944 a Tàrrega amb més d’un metre de gruix. Fotografies de M. Carme Ramon (Arxiu Josep M. Martí) i facilitades pel Joan Esteve.

Imatge de l’any 1944 on es veu com va quedar el mur del pantà de la Xoriguera (Terrassa), a la riera de Gaià, després que col·lapsés el vespre-nit del 24 de febrer de 1944. Fotografia del Fons Ragón de l’Arxiu Municipal de Terrassa.

• Descripció de l’episodi

La neu va començar a caure la tarda del 23 de febrer de 1944 (Dimecres de Cendra) a tot Catalunya, intensificant-se la nevada per la nit. Durant tot el dia 24 va estar nevant intensament, sobretot a la meitat oest del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm a moltes zones de les Terres de Ponent i prelitoral tarragoní. Va arribar a nevar a la Costa Brava, Costa Daurada i Tortosa, amb gruixos que van oscil·lar entre els 3-6 cm el dia 24. Puntualment, fins i tot va nevar a la ciutat de Barcelona, on van quedar els carrers lleugerament enfarinats amb uns 0,5 cm de gruix la tarda del dia 23.

L’entrada d’una massa més càlida a la meitat est, durant el dia 24, va transformar la neu a pluja intensa i va comportar la fosa de la neu acumulada fins aleshores, que en alguns indrets rondava els 10-30 cm. A la meitat est els aiguats intensos van continuar gran part del dia 25 i en alguns indrets els ruixats, ja menys intensos, van allargar-se fins al migdia del 27. A la meitat oest (aproximadament de l’Anoia cap a ponent) va continuar nevant moderadament tot el dia 25, i ja lleugerament fins al migdia del 26, acumulant-s’hi encara més neu.

Durant els tres dies que va durar la nevada, van acumular-se importants gruixos de neu superiors als 100 cm al Priorat, la Segarra, les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Conca de Barberà, així com als cims del Montseny i del Pirineu oriental. Es van enregistrar gruixos de: 180 cm a Falset (Priorat, 360 m), 175 cm al Turó de l’Home (Vallès Oriental, 1699 m), 140 cm a Setcases (Ripollès, 1219 m), 135 cm a l’Arbolí – Gallicant (Baix Camp, 880 m), la Febró (Baix Camp, 750 m), Cornudella de Montsant – Mas de les Moreres (Priorat, 420 m) i Cornudella de Montsant – Vila (Priorat, 530 m); i 133 cm a Cervera (Segarra, 540 m). Puntualment, la neu acumulada va arribar a gruixos propers als 190-200 cm a la Segarra, el Priorat i l’Urgell (dades extraoficials).

A la meitat est de Catalunya les precipitacions van superar els 450 mm a la Selva i el Vallès Occidental aquells mateixos tres dies. Els màxims de precipitació van registrar-se a Montcada i Reixac – Can Tuixans (Vallès Occidental) amb 485,5 mm i Susqueda – Escola (Selva) amb 468,8 mm. Com a màxims diaris destaquen 135,4 mm a Susqueda – Escola el 23/02/1944; 292,0 mm a Montcada i Reixac – Can Tuixans el 24/02/1944 i 138,0 mm el 25/02/1944. Els dies 26 i 27, els ruixats van ser més locals i no tant intensos, amb uns valors màxims, ja molt més modestos, de 42,5 mm a Esponellà (Pla de l’Estany) el 26/02/1944 i 42,6 mm a Viladrau (Osona) el 27/02/1944.

Tots aquests valors de precipitació són mesurats de les 07 UTC del dia en qüestió fins a les 07 UTC de l’endemà, període temporal conegut en meteorologia com a dia pluviomètric.

En el total de l’episodi, del 23 al 27 de febrer de 1944, els acumulats van superar els 500 mm en cinc dies a la Selva i el Vallès Occidental, però a una gran part de la meitat est del país s’assoliren quantitats superiors als 250-300 mm: 525,4 mm a Susqueda – Escola; 500,0 mm a Montcada i Reixac – Can Tuixans; 375,0 mm a Malla – Torrellebreta (Osona); 362,9 mm a Arbúcies – Beules (Selva) i 360,0 mm a les Planes d’Hostoles (Garrotxa).

Més avall, es mostra un llistat amb tots els gruixos màxims de neu nova acumulats disponibles a la xarxa d’observadors de Catalunya durant els tres dies que va durar la gran nevada. També s’han afegit alguns valors publicats a la premsa de l’època, considerant només els valors coherents amb la situació sinòptica de la Nevada Grossa de 1944 i congruents amb els observats en posteriors nevades generals, succeïdes en els darrers decennis, i per a les quals es té una cobertura territorial de dades molt més àmplia. Molts dels valors en premsa es donaven en pams. Tradicionalment el pam català és la vuitena part d’una cana. Considerant que 1 cana són 155,5 cm; aleshores 1 pam correspon a 19,4 cm⁽¹⁾. Aquesta és la conversió que s’ha fet servit per tal de passar a centímetres les dades de gruix de neu donades en pams. S’ha arrodonit el valor final al múltiple de 5 equivalent més proper fins a un pam i mig. Si el gruix és superior, s’ha arrodonit al múltiple de 5 inferior més proper. S’ha fet aquest arrodoniment aproximat i diferenciat a partir del pam i mig, perquè les mesures del gruix de la neu a pams se solien fer amb la mà de l’observador i, per tant, eren aproximades. L’error de mesura es augmenta si el gruix és considerable. Prenent aquest aproximació s’intenta minimitzar aquest error. La següent taula mostra les equivalències emprades entre pams i centímetres:

Aquesta equivalència entres pams i centímetres només és vàlida a Catalunya i les Illes Balears. A la resta de territoris de l’antiga Corona d’Aragó es fan servir equivalències diferents, ja que el pam valencià era més gran que el pam català i l’aragonès un pèl més petit. En canvi, a l’antic Regne de Castella, el pam castellà es trobava en una situació intermèdia. Les equivalències entre els diferents pams emprats tradicionalment a la península Ibèrica són les següents(2):

• 100 pams catalans = 87 pams valencians i tres quarts ⇒  1 pam valencià = 22,1 cm
• 100 pams catalans = 102 pams aragonesos i un quart ⇒ 1 pam aragonès = 19,0 cm
• 100 pams catalans = 92 pams castellans i mig ⇒ 1 pam castellà = 21,0 cm

També es mostra un llistat de la precipitació diària acumulada des de les 07 UTC del 23/02/1944 fins a les 07 UTC del 28/02/1944, així com el total de precipitació d’aquests cinc dies. Només es mostren els observatoris per als quals el total de la precipitació acumulada durant els cinc dies va ser superior o igual als 250 mm.

• Anàlisi meteorològica

L’anàlisi meteorològica de l’episodi s’ha fet a partir de les reanàlisis del 20CRP(3) (1851-2014) obtingudes per l’NCEP-NCAR (Centres Nacionals de Predicció Ambiental i de Recerca de l’Atmosfera dels EUA). Aquestes reanàlisis meteorològiques, per al període anterior a l’any 1948, s’han simulat tenint en compte només dades antigues mesurades en superfície a tot el món i dades de contorn de variables meteorològiques procedents de simulacions climàtiques a nivell global. Aquestes simulacions s’han desenvolupat aplicant una tècnica d’assimilació de dades per conjunts, minimitzant biaixos i errors pel fet de no tenir dades mesurades a diferents nivells de l’atmosfera (dades que sí són disponibles a través dels radiosondatges des del 1948, i també a partir dels diferents satèl·lits meteorològics des del 1979). Per tant, els camps de les variables meteorològiques principals de les reanàlisis són físicament consistents amb les dades en superfície disponibles en el moment, però són només una aproximació o estimació a la configuració real que hi havia aleshores.

Una setmana abans que es produís la gran nevada va penetrar una massa d’aire molt fred d’origen siberià, provocant un ambient gèlid però molt sec a tot Catalunya, així com les condicions necessàries per tal que la cota de neu se situés a nivell del mar a tot el país. Aquesta entrada va deixar uns valors de temperatura a 850 hPa inferiors als -8 ⁰C a la meitat nord del país i als -10 ⁰C al Pirineu, el dia 22. Aquests valors que se situen més de 6 ⁰C per sota de la mitjana climàtica de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) sobre Catalunya. Al nivell de 500 hPa els valors de la temperatura eren inferiors als -30 ⁰C al Pirineu, el dia 22.

– Evolució en superfície: L’arribada d’una depressió pel sud-oest de la península Ibèrica durant el dia 23, va comportar un marcat temporal del sud-est amb nevades a gairebé tot el país, però principalment al litoral, prelitoral i depressió Central. El reforçament del temporal cap a llevant durant el dia 24 va coincidir amb la intensificació de la borrasca sobre les costes d’Algèria. Això va fer que una massa d’aire més càlid de la Mediterrània substituís la massa d’aire fred que hi havia a la meitat est del país, amb un augment important de la temperatura i de la cota de neu. L’aire fred va quedar confinat a l’interior de Tarragona, les Terres de Ponent i l’oest de la Catalunya Central, on les nevades continuaren caient tot el dia 24. A la comarca de l’Anoia es va situar el límit entre la neu i la pluja. Cap a l’oest la nevada era ben present i cap a l’est ho era la pluja intensa. El temporal de pluja i neu va durar tres dies (però allargant-se dos dies més de manera intermitent i més localitzada a la meitat est del país) fent possible que s’acumulessin els grans gruixos de neu i de precipitació durant l’episodi.

La següent figura mostra les reanàlisis en superfície (camp de pressió a nivell del mar, temperatura de l’aire a 2 m i vent a 10 m) del 20CRP (The 20th Century Reanalysis Project de l’NCAR-NCEP, EUA) des del 23/02/1944 fins al 26/02/1944 a les 00 UTC (imatges de l’esquerra) i 12 UTC (imatges de la dreta), on es poden veure els trets generals en superfície de l’evolució del temporal de neu i pluja que s’ha descrit anteriorment:

– Evolució en alçada: Durant els tres dies del temporal es va donar una situació meteorològica molt inestable a conseqüència del cisallament del vent en alçada, ja que bufava de sud-est a llevant en superfície i a 850 hPa, i entre sud-oest i sud a 500 hPa. A més, l’aportació d’aire humit de la Mediterrània potencialment inestable a nivells baixos i mitjans de la troposfera va ser constant durant els tres dies que va durar el gruix de l’episodi, fent possible les grans acumulacions de neu i de precipitació.

En l’evolució temporal de la temperatura i geopotencial a 850 hPa s’aprecia molt bé com la important advecció de llevant des del dia 24 va fer que la meitat est del país tingués uns valors de temperatura més elevats que la meitat oest, restringint-se la nevada a cotes baixes de les comarques de Tarragona i Lleida.

S’ha de destacar que l’important embossament d’aire fred, inferior als -32 ⁰C a 500 hPa, associat a una baixa en alçada situada a l’oest de la península Ibèrica, va reforçar i mantenir la baixa en superfície situada sobre les Balears. Aquesta borrasca va ser la causant del temporal de llevant a nivells baixos. La baixa en alçada també va contribuir a produir una advecció d’aire humit de l’Atlàntic a les capes altes de la troposfera fent que tota la columna d’aire sobre Catalunya fos potencialment molt inestable.

Les següents dues figures mostren les reanàlisis del 20CRP dels camps d’alçada geopotencial, temperatura de l’aire i vent a 850 i 500 hPa des del 23/02/1944 fins al 26/02/1944 a les 00 UTC (imatges de l’esquerra) i 12 UTC (imatges de la dreta), on es poden veure els trets generals als nivells isobàrics de 850 i 500 hPa de l’evolució del temporal de neu i pluja que s’han descrit anteriorment:

• Danys produïts

Aquesta nevada va paralitzar totes les activitats quotidianes de les Terres de Ponent i del prelitoral tarragoní, fins al punt que els veïns dels pobles afectats es trobaren bloquejats a les seves pròpies cases. Diversos edificis van esfondrar-se com a resultat del pes de la neu acumulada a les teulades. L’electricitat, el telèfon, el telègraf i els serveis públics (línies regulars i ferrocarril) quedaren totalment fora de servei durant força dies. Tots aquests importants inconvenients van unir-se a les mancances que ja patia la societat catalana com a conseqüència de la situació de postguerra i repressió del règim franquista.

La neu acumulada durant aquest episodi no es va acabar de fondre del tot fins a mitjans d’abril a les Terres de Ponent. Tot i així, a la Segarra algunes congestes de neu van romandre a les obagues i vora els camins fins gairebé Sant Joan (24 de juny). A conseqüència de la lenta fosa de la neu, una gran extensió de terreny va romandre entollada durant nombroses setmanes. L’escolament de les aigües subterrànies que brollaven arreu van causar moviments de terra, així com l’esfondrament d’un gran nombre de marges de pedra pel desgel.

Els forts aiguats que van afectar a la meitat est del país van provocar el desbordament de nombrosos rius i rieres: el Llobregat, el Congost, el Tenes, el Ripoll, el Mogent, el Besòs, el Ter, el Galligants, l’Onyar, el Manol i la Muga; i les rieres de les Arenes, de Rubí, Gaià i Cardedeu, entre d’altres. En relació als danys produïts per aquests desbordaments destaca la forta crescuda de la riera de Gaià el vespre del dia 24 a Terrassa que va trencar el mur de l’antic pantà de la Xoriguera. L’esfondrament d’aquest pantà va provocar una violenta avinguda aigües avall, destruint un pont a Viladecavalls i un altre a Abrera. Per una altra banda, la gran crescuda del Congost el dia 25 al Vallès Oriental va causar molts danys a les hortes i la part baixa de Granollers, així com el trencament d’un pont a Llerona (les Franqueses del Vallès). Un altre pont sobre el Mogent, a Llinars del Vallès, va ser arrossegat per la força de les aigües desbordades del riu.

Per la gran quantitat de neu acumulada, amb pocs precedents, i els grans inconvenients patits, aquesta nevada és recordada amb nom propi a les comarques afectades (Terres de Ponent i prelitoral tarragoní): la Nevada Grossa de 1944. En algunes viles del Priorat i del Baix Camp també és recordada com la Nevada de Sant Maties, ja que la major part del gruix de neu acumulat així com el dia en què va nevar més intensament (24 de febrer de 1944), era el dia tradicional en el qual se celebrava la festivitat de Sant Maties Apòstol (fins al 1969, actualment se celebra el 14 de maig).

A continuació algunes fotografíes de Tàrrega i de Falset (Priorat).

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-temps/la-gran-nevada-del-22-de-febrer-del-1944-a-tarrega/video/5586023/

• Referències

(1) Modorell i Rius, M., L. Callén (1903): Equivalencias entre las medidas antiguas y las del sistema métrico-decimal, con tablas calculadas de las mismas, Imprenta de Henrich, Barcelona, 95 pp.

(2) Poy i Comes, M. (1800): “De las medidas longitudinales”. En Llave aritmética y algebraica. Imprenta de Valero Sierra y Martí, Barcelona, pp. 156-157.

(3) Compo, G. P., J. S. Whitaker, P. D. Sardeshmukh, N. Matsui, R. J. Allan, X. Yin, B. E. Gleason Jr., R. S. Vose, G. Rutledge, P. Bessemoulin, S. Brönnimann, M. Brunet, R. I. Crouthamel, A. N. Grant, P. Y. Groisman, P. D. Jones, M. C. Kruk, A. C. Kruger, G. J. Marshall, M. Maugeri, H. Y. Mok, Ø. Nordli, T. F. Ross, R. M. Trigo, X. L. Wang, S. D. Woodruff i S. J. Worley (2011): “The Twentieth Century Reanalysis Project”. Q. J. R. Meteorol. Soc., 137, pp. 1-28

Fins aquí el tema d´avui, que repeteixo he obtingut del Meteocat o Servei Meteorològic de Catalunya.

Crec que és un document interessant per tal de conèixer més detalls d´espisodis remarcables de la meteorologia catalana. Va succeïr ja fà 75 anys i el perill que s´esborri dels nostres records és lògicament gran.

Salutacions i fins aviat.

Mariscal Tro