Saturday, December 02, 2017

" METEOROLOGÍA : ESPLUGUES TELEVISIÓ "



Hola a todos,




Ya sabemos todos que hoy hace más frío que ayer y menos que mañana. Las televisiones,rádio y prensa nos lo han informado hasta una cierta saciedad. A menudo las imágenes y las entrevistas son idénticas en las diversas emisoras. Ocurre a menudo las respuestas son topicas y harto previsibles. Las imágenes podían corresponder al año 1978 por ejemplo y nadie se daríá cuenta ni presentaría reclamaciones. O sea que diciendo que hace y hará frío, mucho frío,y caerá nieve (más de la esperada) en lospróximos diez días me siento satisfecho aunque nada original.

Me interesa más hablar del encuentro que tuvimos ayer varios aficionados a la meteorología en los estudios d´Esplugues Televisió en Esplugues del Llobregat como es lógico. Se trataba de mantener una charla-sin preparación previa y en directo- sobre meteorología. El único requisito era de que fueramos todos veteranos, por encima de la sesentena. El amigo Luis nos invitó y allí nos encontramos los cuatro meteorólogos todos canosos. Vinieron Jose María (hombre de mar), Hermenegildo ( del interior montañes -pirenáico ), Lluïs de Barcelona, y yo mismo que no soy puramente ni de mar ni de montaña.

La organización de la tertúlia fué perfecta, el ritmo de entrevistas con anteriores y sucesivos invitados vertiginosa. Hubo primero un grupo musical,después la nieta de Peret, a continuación nosotros y acto seguido pessebristas de Banyolas. Todo en el mismo estudio, todo coherente en el espacio y su duración. Aparentemente sencillísimo. Nos entrevistaron Regina y creo que Anna, Cris nos sacó algunas fotografías. Entre preparación ( maquillaje, breve briefing,colocación de micrófonos) tertúlia y despedida no más de una hora. Perfecto.



Ah,y por cierto, parece que el mar se calienta aunque muy lentamente  que sube de nivel.Esto es indiscutible, basta para confirmarlo ver fotos de hace sólo 10 años de los glaciares. Pero me pregunto seguirá ésta tendencia por los siglos de los siglos? (todos) Amén. Y otra pregunta; por qué el Calentamiento Global afecta más al Hemisferio Norte que al Sur? Hay más superficie oceánica en el Sur ? Alguien recuerda que hace sólo 50 años se decía y leía que íbamos hacia un enfriamiento de la atmósfera. Un período temporal de medio siglo es en términos climáticos  anteayer por la tarde.


Hablamos de nuestros inicios personales en la meteorología. Ninguno los heredó de sus padres de forma clara, hablamos de la meteorología de mirar por la ventana (antes) y la de mirar el ordenador (ahora),del Cambio Climático (crédulos ei relativamente dudosos) y si antes llovía o nevaba más que ahora...

El tiempo cronológico voló y tuve la sensación que el programa no había durado más de diez minutos cuando de hecho se prolongó una media hora.

Cambiando de tema y hablando un poco de meteorología cabe decir...



Resultat d'imatges de advecciones frias

Las advecciones de masas de aire en la península ibérica. Cabe notar que las invasiones frías pueden tener tres orígenes lo que condiciona sus condiciones de temperatura y humedad. La más fría y seca es la Polar Continental P.c.. La más frecuente la Polar marítima que es húmeda y fría pero no extraordinariamente.


Resultat d'imatges de advecciones frias

Ejemplo de entrada muy fría y seca. Asociada a vientos de levante puede aportar mucha nieve.
Su orígen es Centroeuropa, su recorrido continental.


Resultat d'imatges de advecciones frias



Ejemplo de entrada fría y húmeda. Suele provocar nevadas en las zonas montañosas si se produce en invierno. Su recorrido es basicamente sobre el Atlántico.






Mosaico a 9 días del Wetter Zentrale. La situación continúa siendo fría y con precipitaciones aunque predominantemente atlántica.

Veremos como va evolucionando. Pensamos que las temperaturas mínimas pueden llegar a valores excepcionales en las próximas semanas dando lugar a un mes de diciembre muy frío aunque con relativamente escasas precipitaciones...aunque nos quedan días hasta final de año.


Saludos.


Mariscal Tro


Thursday, November 30, 2017

"METEOROLOGÍA : SE CONFIRMAN EL FRÍO Y LA NIEVE".

Hola a todos.



            Mapa de Europa previsto para el viernes 1 de diciembre. Muy clara la entrada de Norte.
                                              Mapa de superfície con centros de acción.




Estamos ya de hecho en la segunda jornada de ésta primera entrada fría, que justamente viene a coincidir con el día 1 de diciembre que se considera en meteorología como el primer día de invierno.



En efecto, todos las predicciones meteorológicas coinciden en que el intenso frío y la nieve van a estar con nosotros unos cuantos días. Por el momento, sabemos que las temperauras caerán hasta valores muy negativos de hasta -20ºC en zonas de alta montaña, mientras que en muchas zonas del interior de Catalunya los termómetros marcarán entre -5ºC y menos 10ºC. Incluso los 0º se medirán en puntos del litoral como ya ha sucedido en Tamarit  (Tarragona) hoy. Referente a la nevada, las dudas sobre su intensidad y su distribución geográfica son significativas. Tenemos claramente toda la zona de los Pirineos  en la que puntualmente se pueden llegar a medir espesores de hasta 50/70 cms. e incluso espesores mayores. La dificultad reside en predecir las nevadas fuera de la región pirenaica ( que las habrá) y sus cotas. También amplios territorios del interior de Lleida y Tarragona podrán recibir nevadas mañana o pasado. En el caso de las nevadas en llano, de momento no parece que se vayan a acumular espesores superiores a los 5/10 cm.

Hemos consultado muchos mapas sobre el tema y los incluyo en éste blog esperando que sean reflejo de lo que pasará de momento mañana.



El mapa superior es el previsto para el día 9 de diciembre a las 0 horas. Isobárico de superfície con zonas de precipitación e intensidades según color.






Mapa isobárico sin efectos predictivos ya que correspondería al 16 de diciembre lo que es un plazo muy lejano a las predicciones fiables de 96/120 horas. Sólo sirve para trazar tendencias. En el caso presente incidiría en la continuidad en las entradas de Norte, pero nada mas ya que faltan muchos días. Lo que si parece claro es que tras las distintas entradas de Norte tendremos períodos de calma anticiclónica con lo que las temperaturas en los valles pirenaicos podían situarse entre los -12ºC/-15ºC aunque sin precipitaciones.







Mosaico de predicción a 9 días hecho por Wetter Zentrale ( Alemania). Aparte de una breve interrupción (relativa) de la entrada fría entre los días 5 y 7, ésta se recrudece ya a partir del día 8.



forecast map

Mapa correspondiente a la topografía de 500 hPa o sea unos 5.500 metros de altura. Caben observar las temperaturas y la intensidad del flujo de la advección. Fuente Wetter Zentrale ( Alemania).


Vamos a ir viendo como va evolucionando la situación y como de frío resulta diciembre. De momento, noviembre será el tercer mes de 2017 con temperatura media inferior a las de los últimos 30 años.  ¿Sorpresa ?

Saludos y hasta pronto.



Mariscal Tro


Tuesday, November 28, 2017

"METEOROLOGÍA : SEGUIMOS CON EL FRÍO "


Hola a todos.


Ya ha aparecido el primer aviso oficial afirmando que en diciembre llega el frío riguroso.

Publicado ayer por: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.
METEOCAT .- Servei Meteorològic de Catalumya.


Texto íntegro :

"A partir de divendres 1 de desembre es preveu l’entrada d’una massa d’aire molt fred, inicialment d’origen àrtic, que produirà una acusada davallada tèrmica i nevades al nord de Catalunya. A més, el vent del nord bufarà molt fort, especialment al Pirineu i als dos extrems de Catalunya, fet que alterarà l’estat de la mar a la costa Brava.

 El Servei Meteorològic de Catalunya informa d’una forta baixada de la temperatura a partir de divendres 1 de desembre, que sobretot es notarà de cara al cap de setmana. Un anticicló situat a l’oest de les Illes Britàniques juntament amb una depressió encaixada al golf de Gènova, es combinaran per arrossegar una massa d’aire molt fred, inicialment d’origen àrtic, que acabarà abraçant la major part d’Europa. La baixada de la temperatura serà d’entre 5 i 10 ºC, i durant el cap de setmana es preveuen glaçades fortes al Pirineu, moderades a l’interior i febles i puntuals al litoral. A més, entre dimecres i diumenge s’esperen nevades al Pirineu i Prepirineu, i no es descarta que al llarg del cap de setmana es produeixi algun ruixat de neu o neu granulada a punts del quadrant nord-est.

El vent de component nord i oest bufarà fort o molt fort a partir de dijous, sobretot al Pirineu, a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre. Aquest vent, en combinació amb la neu, podrà produir el fenomen del torb. A més, l’onatge s’alterarà notablement a la costa Brava.


Més informació a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat 

27 de Noviembre de 2017

Queda pues claro que existen muy pocas dudas sobre el episodio de frío que se nos avecina.



Saludos y hasta pronto.


Mariscal Tro




                   



Monday, November 27, 2017

" METEOROLOGÍA . VAMOS A REINICIAR "

Hola a todos.


Desde febrero no escribía en el blog. O sea once meses sin sentarme frente al ordenador y tratar algún tema relacionado con la meteorología, el clima o el medio ambiente. Durante estos meses he sentido un cierto complejo de culpa que nunca llegó a ser tan fuerte como hoy. Ayer me encontré con un viejo amigo de la meteorología que me preguntó que por qué razón había dejado de publicar en el blog. No pude más que sonreir y decirle que en breve volvería a reanudar "La Gota Fría". Digo de paso que ya está a punto de cumplir su no-se-cuantos años de vida. En enero será la fiesta de aniversario. Quedáis todos invitados.

Durante éste período he ido pensando sobre cuándo y como volvería a poner en marcha el carro ( en el buen sentido) del blog. De repente llegó un día  -ayer- y empecé a escribir si bien el precocido mental ya estaba a punto de ser servido. Quiero mantener esencialmente un contenido meteorológico, pero me reservo un limitado espacio para comentar aspectos de la vida que me interesen aunque no estén asociados ni a la meteorologia ni al clima.

Ayer y anteayer asistí a las XXIII Jornades Eduard Fontseré. Llevamos 23 años celebrándolas y aprendiendo meteorología  y ciencias ambientales casi siempre a un elevado nivel. El formato es de conferencias de 45 minutos de duración que se suceden tras pausas-café a media mañana y a media tarde. Los asistentes són muy dispares con un predominio de jóvenes estudiantes de Climatología y de  maduros aficionados más o menos canosos entre los que me cuento.

Los ponentes también de los más variopinto y varían entre observadores amateurs, científicos, académicos, investigadores y doctorados recientes con algún funcionario que aparece de vez en cuando. Los más amenos son los profesores o académicos que están acostumbrados a impartir clases.
Les siguen los observadores por su visión eminentemente práctica de la meteorología. Los mas difíciles de digerir (hablo solamente por mí) son los conferenciantes que acaban de culminar su doctorado y que transmiten conceptos muy técnicos que han trabajado durante años y que me resultan muy difíciles de comprender por su aridez y contenido de ecuaciones más o menos complicasdas pero en todo caso lejanas...

 Un toque de meteorología. Lectores, vamos directos hacia una invasión de aire polar ártico . Me parece que va a ser intensa y duradera aunque en principìo con poca nieve. Las heladas afectarán a gran parte de España y de Catalunya. Sólo se librarán del hielo algunos puntos costeros. Como toda estrada fría que se precie de serlo tendrá dos o tres pulsiones cada vez más frías siendo imposible establecer su crudeza final en el día de hoy.






Imagen obtenida de Wetter Zentrale. Se observa un frente frío en la zona del Canal de la Mancha y una depresión entre Portugal y las Azores. Podrían acabar interactuando entre sí en unos 5/8 días.




Mapas desde hoy al 7 de diciembre. La actividad de la Borrasca de Escadinavia junto al Anticiclón ruso son determinantes en la circulación Meridiana (Norte a Sur que parece la dominante).

Con éste escenario parece que la meteorología nos va a ofrecer un brillante período de frio y de muy bajas temperaturas en Catalunya.  Tal vez de entrada sólo nevará en el Pirineo pero es muy posible que las precipitaciones se extiendan hacia el norte de Girona y de Lleida hacia finales de semana o principios de la siguiente.

Lo seguiremos.

Saludos.

Mariscal Tro

Tuesday, February 14, 2017

"METEOROLOGÍA : OTRA NEVADA HISTÓRICA : 1887"

Hola a todos,



Cuando estamos a mediados de febrero, los que vivimos en el llano o el litoral seguimos esperando "la nevada" que no acaba de llegar. Mapa tras mapa y semana tras semana seguimos "buscando" la situación meteorológica que nos permita pensar en la posibilidad de nevadas en nuestras costas o llanos. Con el paso de los días, va cundiendo el desánimo. Ya estamos en el último mes del invierno meteorológico 2016/2017 ( Diciembre,Enero y Febrero) y nada de nada. Los más optimistas hablan de las nevadas de Marzo, pero en el fondo todos sabemos que la cosa se está poniendo fea y que si queremos ver nevar habrá que conducir al menos un par de horas desde Barcelona. En éstas fases de desánimo mal disimulado, solemos referirnos a episodios de nieve más o menos históricos con lo que al menos se habla y escribe de nieve. En realidad la nevada de 1962 es el referente más lejano para los aficionados más veteranos entre los que me cuento. Ir más allá nos situaría en el mes de febrero de 1944 que nos queda muy lejano.

El Servei Meteorològic de Catalunya ( METEOCAT) publica interesantes- por lo bien documentados- artículos referidos a situaciones meteorológicas más o menos históricas que me veo obligado a divulgar. Cierto es que me he limitado a copiar integramente el artículo en cuya firma sólo aparece la palabra Clima. Creo que con ello aparte de reseñar un hecho meteorológico historicamente muy destacable, permite que los lectores sientan interés hacia la información y aumentar el número de aficionados en lo posible.


"Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.
Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.
El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.


Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).






Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).







Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).



  • Descripció de l’episodi
L’important temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 va ser provocat per l’arribada d’una borrasca generada a la Mediterrània oriental juntament amb una important entrada d’aire fred d’origen siberià, que va fer davallar la temperatura amb valors sota zero a gairebé tot el país del 8 al 10. L’apropament de la borrasca cap a la costa catalana comportà un marcat temporal de llevant al mar amb precipitacions abundants a tot el litoral i prelitoral, que van ser en forma de neu fins a nivell del mar durant tot l’episodi.

El dia 9 van produir-se ruixats dispersos en forma de neu fins a cota 0 m a tot arreu, a causa dels baixos valor de temperatura, amb lleus enfarinades de les serres litorals i prelitorals.
La gran nevada va començar dèbilment a molts llocs del litoral i prelitoral cap a la tarda del dia 10 coincidint amb l’apropament de la depressió cap a la costa catalana. Amb el pas de les hores la nevada es va fer més extensa, intensificant-se cap a la matinada del dia 11. Segons els comentaris d’alguns observadors meteorològics de l’època, entre les tres de la matinada i la set del matí, van caure flocs de més de 4 cm de diàmetre.

La neu va agafar de seguida a tot el país, amb gruixos superiors als 50 cm a la mateixa Costa Brava i punts de la Costa Daurada, on les precipitacions van ser més intenses i abundants. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm. Com sol passar en aquest tipus de situacions a l’hivern al Pirineu i Prepirineu occidentals va nevar ben poc o gens, amb només uns 5 cm a Tremp (470 m) o tant sols cobrint molt lleugerament el terra a la cara nord de la serralada com per exemple a Portè (Alta Cerdanya, 1623 m) a la Catalunya Nord.
La nevada va minvar durant la tarda i vespre del dia 11 a causa del debilitament de la borrasca i el seu allunyament cap al nord-est de les Balears. Només va seguir nevant al sector nord-est de Catalunya fins al migdia del dia 12.


A la ciutat de Barcelona el gruix de la neu va ser molt variable i va oscil·lar des dels 20-30 cm de la part baixa de Ciutat Vella, el Poble Sec i Poble Nou40-50 cm de Sants, l’Eixample, Sant Martí de Provençals i el Clot60 cm a la part alta de la Vila de Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Andreu75 cm a Vallvidrera, i superiors als 80 cm als cims de la serra de Collserola. Aquesta ha estat la nevada més intensa que hi ha hagut a la part alta del pla de Barcelona des que hi ha mesures del gruix de neu. En canvi, a la part més baixa de la ciutat aquest episodi és inferior en magnitud a la Gran Nevada del 25 de desembre de 1962.
En d’altres indrets de la meitat nord de la península Ibèrica va nevar també de forma significativa, amb gruixos destacables a tota Castella, Lleó així com la serralada Cantàbrica, on van formar-se congestes de neu de fins a tres metres. Va nevar fins al nivell del mar en ciutats com Santander i Bilbao.


Les Illes Balears també es van cobrir de blanc amb gruixos superiors als 70 cm a la serra de Tramuntana (Mallorca), als 30 cm al Toro (358 m, Menorca)20 cm Palma (24 m) 12 cm a Maó (72 m). Tot i que a la ciutat d’Eivissa va arribar a nevar, no va agafar la neu al terra. A la Catalunya Nord també va nevar intensament, amb gruixos superiors als 100 cm al massís del Canigó i la cara nord de la serra de Costabona-Bastiments i massís de les Salines. En canvi, al País Valencià la nevada va ser menys intensa, afectant principalment a les muntanyes de l’Alcoià, Comtat i Vall d’Albaida, amb 20 cm de gruix a Alcoi (Alcoià, 560 m) i al voltant dels 50 cm als cims de la serra d´aquella zona.

A continuació es mostra una taula amb els gruixos màxims de neu nova (en cm) acumulats durant la Gran Nevada de febrer de 1887. S’ha de comentar que la disponibilitat de punts de mesura del gruix de neu era molt escassa a finals del segle XIX a tot el país. La informació que es presenta s’ha extret dels pocs observadors que hi havia aleshores i dels valors publicats a la premsa de l’època. D’aquesta última font s’ha fet una tria d’informació, ja que el fort vent va provocar sobreacumulacions de neu, publicant-se valors exagerats de gruixos de fins a 6-8 pams (120-160 cm) a llocs propers a la costa.





  • Anàlisi meteorològica
L’anàlisi meteorològica de l’episodi s’ha fet a partir de les reanàlisis del 20CRP(1)(1851-2014) obtingudes per l’NCEP-NCAR (Centres Nacionals de Predicció Ambiental i de Recerca de l’Atmosfera dels EUA). Aquestes reanàlisis meteorològiques, per al període anterior a l’any 1948, s’han simulat tenint en compte només dades antigues mesurades en superfície a tot el món i dades de contorn de variables meteorològiques procedents de simulacions climàtiques a nivell global. Aquestes simulacions s’han desenvolupat aplicant una tècnica d’assimilació de dades per conjunts, minimitzant biaixos i errors pel fet de no tenir dades mesurades a diferents nivells de l’atmosfera (dades que sí són disponibles a través dels radiosondatges des del 1948, i dels diferents satèl·lits meteorològics des del 1979). Per tant, els camps de les variables meteorològiques principals de les reanàlisis són físicament consistents amb les dades en superfície disponibles en el moment i són una aproximació o estimació a la configuració real que hi havia.
Els dies previs a la gran nevada va iniciar-se una important entrada d’aire fred d’origen siberià a tot el país que va tenir el seu punt culminant durant la matinada del 10 de febrer de 1887, amb valors de la temperatura a 850 hPa (~ 1.500 m) inferiors als -10 °C a tot Catalunya i de -13 °C al Pirineu. L’entrada d’aire fred va provocar un ambient gèlid a tot el país a partir de la matinada del dia 8 fins al dia 11.
L’entrada d’aire fred es va veure afavorida per la presència d’un potent anticicló, a la zona del mar Bàltic, amb valors de la pressió al seu centre superiors als 1048 hPa entre els dies 7 i 10 i superiors als 1044 hPa entre els dies 11 i 12. La mateixa entrada d’aire fred va propiciar la generació d’una borrasca sobre la península Hel·lènica, amb valors de pressió al seu centre lleugerament superiors als 1013 hPa. La depressió es va anar desplaçant cap a les Balears a mesura que la invasió d’aire fred siberià anava avançant cap al centre d’Europa i la península Ibèrica, situant-se finalment gairebé al damunt de la costa Central la matinada del dia 11.


La posició d’aquesta baixa va permetre que al litoral sud i central el vent en superfície fos amestralat, causant una advecció d’aire fred de l’interior cap a la costa. Aquest fet va mantenir la temperatura arran de mar força baixa per tal que la cota de neu se situés a zero metres durant tot l’episodi. Cap al litoral nord, la depressió va comportar una advecció d’aire mediterrani, humit, fresc i potencialment molt inestable del sud-est a capes baixes de la troposfera. En veure’s obligat a ascendir sobre l’aire fred de l’interior va refredar-se i va afavorir la precipitació a gran part del litoral central i nord. Aquesta configuració és l’òptima per a produir nevades importants a la costa catalana, ja que l’aire fred en superfície no es veu desplaçat per l’aportació d’aire humit i menys fred de la Mediterrània. A més a més, durant tot l’episodi la temperatura a 850 hPa va situar-se per sota dels -5 °C a gairebé tot el país.

El debilitament de la borrasca durant la tarda i vespre del dia 11 va afeblir l’aportació d’aire humit i potencialment inestable al sector nord-est del país i va interrompre el flux de vent amestralat i fred en superfície a la costa Central i Daurada. Per tant, la nevada va remetre a tot el litoral sud i central, quedant restringida només al prelitoral gironí i l’Empordà. Amb l’allunyament de la borrasca cap al nord-est de les Balears el migdia del dia 12 la nevada va finalitzar.


La borrasca en superfície va tenir un clar reflex a les capes mitjanes i altes de la troposfera. Al nivell de 500 hPa (~ 5.000 m), la baixa en alçada anava acompanyada d’un embossament d’aire fred amb valors de temperatura el migdia del dia 10 inferiors als -44 °C sobre Occitània, als -35 °C al Pirineu i als -32 °C a gran part de Catalunya.
Entre els dies 10 i 12 la depressió al nivell de 850 hPa va passar per damunt de Catalunya, i a 500 hPa sobre la vertical d’Occitània. Això va comportar un important cisallament del vent en altitud amb canvis importants en la seva direcció durant l’episodi: nord-est/nord en superfície, nord-est/llevant a 850 hPa i nord a 500 hPa (dia 9), nord-oest en superfície, llevant/sud-est a 850 hPa i nord/nord-oest a 500 hPa (dia 10), i finalment, nord-oest en superfície, sud/sud-est a 850 hPa i ponent/sud-oest a 500 hPa (dies 11 i 12).

El cisallament del vent amb l’alçada afavoreix notablement la inestabilitat i la producció de precipitació abundant a Catalunya i en aquest episodi en forma de neu.
A la següent figura es poden veure les reanàlisis del 20CRP (NCEP-NCAR, EUA) a les 12 UTC del 10/02/1887 (mapes a l’esquerra) i a les 00 UTC de l’11/02/1887 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura, altura geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d’una banda, i de l’altra els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.









  • Danys provocats
El pes de la gran quantitat de neu humida acumulada al sostre de diversos edificis va provocar que algunes teulades s’esfondressin. En són exemples entre d’altres l’antic Teatre del Buen Retiro a Manresa, el Teatre Espanyol a Badalona, la foneria de ferro Escriu al barri del Clot i una tintoreria de llana a la Ciutadella (Barcelona), així com un magatzem de vins al Port de la Selva. A nombroses viles la neu caiguda va glaçar-se després de la nevada provocant molts accidents als vianants.
A causa també de la gran quantitat de neu caiguda moltes vies de tren i carreteres van quedar tallades, algunes durant més d’una setmana, quedant nombroses viles del litoral i prelitoral totalment incomunicades. No va poder arribar cap tren a Barcelona des de les línies de ferrocarrils de Castelló de la Plana-Tarragona, Lleida-Manresa o Girona-Figueres durant 2-3 dies. A tall d’exemple, Vallvidrera va quedar quatre dies incomunicada amb la ciutat de Barcelona per culpa de la neu acumulada que arribava a congestes de gairebé 150 cm als seus carrers. Puigcerdà va estar incomunicada per carretera 4 dies, tant des de l’Alta Cerdanya com des de la resta de la Cerdanya i el Ripollès.


A la ciutat de Barcelona l’Ajuntament va haver de contractar jornalers per fer els carrers transitables. Els dos dies de feina va suposar una despesa d’unes 5.485 pessetes (33 € del 1887, que equivaldrien actualment a uns 20.215,50 €(2)). En d’altres municipis com Girona o Sant Feliu de Guíxols, els seus ajuntaments van obligar als mateixos veïns a netejar el tros de vorera davant de cada casa sota una multa de 5 pessetes (0,03 € que equivaldrien actualment a uns 18,50 €(2)) a les persones que no ho fessin.
Per una altra banda, el fort vent que va acompanyar la nevada va provocar un important onatge a la costa, amb el trencament de la via del ferrocarril a l’alçada de Pineda de Mar i la desaparició de nombroses platges a tota la costa catalana.
A la costa Central i Brava no nevava tant intensament des del desembre de 1829 sent la nevada més important de tot el segle XIX. El record d’aquesta nevada va perdurar molt de temps en tots aquells que la van viure, explicant-la a fills i néts.






  • Enllaços d’interès
– Ibáñez Villanueva, J. (2011): “La nevada de Febrer de 1887. La més gran del segle XIX (I)” i “La nevada de Febrer de 1887. La més gran del segle XIX (II)”, Barcelona: Històries del temps, 1881-1890. (Primera i segona part de l’article sobre la gran nevada de febrer de 1887 a Barcelona, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat).

  • Referències
(1) Compo, G. P., J. S. Whitaker, P. D. Sardeshmukh, N. Matsui, R. J. Allan, X. Yin, B. E. Gleason Jr., R. S. Vose, G. Rutledge, P. Bessemoulin, S. Brönnimann, M. Brunet, R. I. Crouthamel, A. N. Grant, P. Y. Groisman, P. D. Jones, M. C. Kruk, A. C. Kruger, G. J. Marshall, M. Maugeri, H. Y. Mok, Ø. Nordli, T. F. Ross, R. M. Trigo, X. L. Wang, S. D. Woodruff i S. J. Worley (2011): “The Twentieth Century Reanalysis Project”. Q. J. R. Meteorol. Soc., 137, pp. 1-28.
(2) Maluquer de Motes, J. (2013): La Inflación en España. Un índice de precios al consumo, 1830-2012. Estudios de Historia Económica Nº 64, Banco de España, Madrid, 147 pp. (D’aquí s’ha extret que la taxa de la inflació acumulada a l’estat espanyol des de 1887 fins al 2012 és d’un +61.158,3%)."




No quiero acabar sin agradecer de nuevo al Servei Meteorològic de Catalunya la publicación de éste interesante artículo. También sugiero la visita a su blog http://bloc.meteo.cat/130-anys-gran-nevada-febrer-1887/

De momento nada más. Aunque seguimos a la espera de la nevada de marzo.


Saludos.



Mariscal Tro

Friday, February 03, 2017

"METEOROLOGIA: SIGUE LA GRAN ACTIVIDAD METEOROLÓGICA" ( Actualizado).

Hola a todos,


El invierno actual, del que ya estamos en la mitad,se nos viene mostrando muy activo y a la vez dificilmente predictivo. Los cambios radicales se nos presentan, sin pausas y a un ritmo trepidante. Resumamos lo que ha sido hasta ahora : Nieblas heladoras en diciembre con mínimas muy bajas, fuertes nevadas en los Pirineos a mediados de enero, ola de frío Continental ( no llegó a Siberiana), temporal de levante especialmente en litoral norte de Girona con graves daños en las playas y dos víctimas al ser arrollado su coche por una riera cerca de Girona.


Pues bien, se ha instaurado una circulación atlántica ( o Zonal) en la que los vientos y las depresiones se desplazan de Oeste a Este siguiendo la dirección de los Paralelos terrestres. Este tipo de configuraciones suelen aportar lluvias en las vertientes atlánticas y escasas precipitaciones en la mitad mediterránea peninsular y Baleares. Una vez establecida la circulación, suele perdurar durante unos cuantos días, pero...en el año actual tampoco acaba de cumplirse lo dicho. La situación no parece que vaya a persistir muchos días. Nos irán visitando depresiones atlánticas que viajan " navegando" integradas a ésta corriente de Poniente. Algunas pueden dejar precipitaciones en el Pirineo Occidental con nieve a partir de los 1.500 metros aproximadamente, tendiendo a bajar de cota según avance el fin de semana. Las nevadas podrás ser intensas y muy gegerales en amplias zonas de la Meseta Norte ( Castilla - León) y en las cordilleras de buena parte de España.


Pero a cualquier variación dela Corriente en Chorro que viaja desde América a Europa ( para entendernos) se pueden dar cambios muy substanciales en el estado del tiempo incluida la peninsula ibérica. Todo parece indicar que muy en breve esto es lo que va a acaecer con un descuelgue de la circulación del Oeste hacia nosotros.


Cabe destacar en primer lugar que los vientos soplarán con violencia en toda la Cornisa Cantábrica. En muchos lugares superarán los 100/110 km/h. con los consiguientes daños. De hecho todo el tercio Norte recibirá un duro temporal de viento afectando a ciudades como Zaragoza, Barcelona, Bilbao ,Santander y San Sebastián entre otras.La lluvia será en principio un problema menor si se cumplen las predicciones de vientos huracanados.La proximidad de una borrasca en el Cantábrico con una"compresión de las isóbaras" o líneas de presión forzará una fuerte concentración de los vientos en todo el extremo más septentrional de la peninsula. O sea técnicamente un fuerte gradiente bárico.
En el momento de la actualización ( 22,51 horas) el temporal de viento ha obligado a cerrar las comunicaciones por aire y por tren desde Vigo. Para el fín de semana se contempla la posibilidad de rachas de viento de hasta 150 km/h. en algunos puntos del Norte y del Noroeste.



Situación de hoy por la tarde. Marcada circulación atlántica. Fuente Tiempo.com de Meteored.


Mapa para el domingo hacia el mediodia. El temporal de viento y precipitaciones, muchas de nieve se extienden por la peninsula y las Baleares. La circulación tiende a ser Meridiana ya que los vientos siguen una componente Noroeste a Sudeste. Fuente Tiempo.com de Meteored.




Aeropuerto de Bilbao con viento cruzado.



De momento nada más.


Saludos.

Mariscal Tro

Tuesday, January 31, 2017

"METEOROLOGIA : RECORDANDO LA HISTORIA DE 1947"

Hola a todos

Hoy quisiera reproducir a base de copia literal del blog de Meteocat una interesante publicación que acaba de salir y referida a las nevadas del año 1947. Creo que es un gran documento que nos conviene divulgar,al objeto de que el mayor número posible de personas lo conozca. Ello no hubiera resultado viable sin la publicacion del blog : http://bloc.meteo.cat/70-anys-gran-nevada-gener-1947/

Referencio la dirección del blog para quienes deseen compartirlo. Por mi parte poco que añadir aparte de que en aquellas fechas ya sólo me quedaban unos pocos meses para nacer.

Sigue a continuación el texto de METEOCAT:


"La setmana passada es van complir 70 anys del temporal de neu, vent i onatge del 24-26 de gener de 1947. Aquesta és la nevada més important dels últims 130 anys al litoral i prelitoral de Girona. Van registrar-se gruixos de neu extraordinaris a la mateixa línia de la costa, on la precipitació va ser més intensa, amb valors de fins a 100 cm a Portbou (40 m), 85 cm a Palamós (12 m) i la Bisbal d’Empordà (35 m), i 80 cm a Calonge (36 m). Al massís de les Salines i la serra de l’Albera els gruixos de neu van ser superiors als 100 cm, amb uns 150 cm a Maçanet de Cabrenys (370 m). A les Terres de Ponent la nevada també va ser considerable a l’Urgell amb un gruix màxim de 120 cm a Sant Martí de Maldà (382 m).
El fort vent que va acompanyar el temporal de neu va produir congestes d’entre 1 i 3 m a moltes viles del massís de les Salines, serra de l’Albera, Empordà i Costa Brava. Aquest fet va fer molt difícil mesurar la precipitació que realment va caure, així com el gruix de la neu acumulada. Per això es van publicar a la premsa de l’època gruixos de neu caiguts del tot inversemblants, com els 175 cm de Palamós o els 160 cm de la Bisbal d’Empordà.





 Imatge esquerra: Carrer de Josep Fàbrega i Pou de Palamós (3 m) el 25 de gener de 1947 totalment cobert per una capa de neu superior als 80 cm (Font: Àlex Tur, Blog del Temps a Palamós). Imatge dreta: Destrosses produïdes pel fort onatge a la línia del ferrocarril del Maresme, entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, el 26 de gener de 1947. (Font: Revista Destino, núm. 498 de l’1 de febrer de 1947. ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues de la Biblioteca de Catalunya). –


Descripció de l’episodi
El 22 de gener de 1947 va tenir lloc l’inici d’una entrada d’aire fred procedent del centre d’Europa que va provocar un ambient gèlid a tot el país, generant les condicions òptimes per tal que la cota de neu fos al nivell del mar. Així doncs, l’arribada cap al mar Balear d’una profunda borrasca el dia 24 va iniciar una llevantada que va comportar precipitacions de neu fins al nivell del mar al nord-est de Catalunya.
La neu va començar a caure la tarda i vespre del 24 de gener de 1947 a molts indrets de  Catalunya, sobretot del sector nord-est del país, intensificant-se la nevada per la nit del dia 24 i la matinada del dia 25, especialment a la costa de l’Empordà i prelitoral gironí, on la precipitació va caure amb més intensitat. Durant tot el dia 25 va estar nevant intensament, sobretot a la meitat est del país, així com a la serra de Tivissa i les conques altes dels rius Corb i Foix, amb gruixos de neu superiors als 50 cm. Durant la matinada del 26 va arribar a nevar dèbilment però sense agafar la neu a terra al delta de l’Ebre, la Costa Daurada i costa Central, inclosa la ciutat de Barcelona. Durant el matí del dia 26 la nevada va anar remetent fins a desaparèixer cap al migdia.


La nevada va venir acompanyada de fortes ràfegues de vent que van produir congestes de neu superiors als 100 cm en moltes poblacions de l’Empordà, com en el cas de Portbou, la Jonquera, el Port de la Selva, Roses, Palamós, la Bisbal de l’Empordà i Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres. Aquest fet va fer difícil la mesura del gruix de neu real que havia caigut, així com el valor exacte de precipitació líquida corresponent. També va provocar un temporal molt dur de mar. El fort onatge va destrossar nombroses platges.
Durant els quasi tres dies que va durar la nevada, van acumular-se importants gruixos de neu superiors als 100 cm a l’Empordà i Urgell. Destaquen els següents gruixos màxims de neu assolits durant tota la nevada: 150 cm a Maçanet de Cabrenys (370 m)120 cm a Sant Martí de Maldà (382 m) 100 cm a Portbou (40 m).


Al País Valencià, la nevada també va ser molt intensa a les muntanyes castellonenques de l’Alt Maestrat i els Ports, així com a les zones més elevades de la Vall d’Albaida on el gruix de la neu  acumulada es va apropar als 200 cm. Gran part de la Península es va veure afectada per la neu però en menor grau, sobretot el Cantàbric, Castella i Lleó. Va arribar a nevar fins i tot a les ciutats de Còrdova (100 m) i Sevilla (10 m), indrets molt poc acostumats a observar aquest meteor.
A la Catalunya Nord les nevades també van ser intenses acumulant-se gruixos importants de fins a 43 cm a Perpinyà (Rosselló, 40 m) i superiors als 100 cm a la cara nord del massís de les Salines i la serra de l’Albera.
A partir del dia 26 la situació va canviar cap a una tramuntanada, finalitzant la nevada a cotes baixes però afavorint una nova entrada d’aire fred a Catalunya. Així doncs, la neu caiguda prèviament va acabar de gelar-se en molts indrets.


Entre el 28 i 29 de gener de 1947 una nova llevantada, menys intensa que la primera, va tornar a produir nevades a gran part de Catalunya, sobretot a la costa Central, interior de les demarcacions de Barcelona i Girona, així com el Pirineu oriental. Aquesta nova nevada va deixar gruixos de fins a 25 cm a Ribes de Freser i Prats de Lluçanès i 20 cm a Balsareny i Santa Coloma de Farners. Va tornar a nevar a tota la ciutat de Barcelona, però només va agafar la neu a la part alta amb 5 cm a l’Observatori Fabra. Gruixos similars van registrar-se a tot el Vallès.
Els màxims de precipitació es van registrar a les zones on van acumular-se els majors gruixos de neu, amb valors superiors als 100 mm al massís de les Salines, les conques altes del Corb, Ondara, Gaià i Foix, la serra de l’Albera i la Costa Brava. Per contra, com sol ser habitual durant els temporals de llevant a l’hivern, al Pirineu occidental la nevada va ser poc important, amb algunes zones on pràcticament no va nevar.


Els observadors van trobar dificultats a l’hora de mesurar correctament la quantitat de precipitació líquida que va caure durant l’episodi, ja que una part es devia perdre pels forts cops de vent que van acompanyar la nevada. La falta de mesures complementàries fa difícil elaborar un llistat amb els valors de precipitació registrats. No es disposa de la suficient informació per validar la gran majoria dels registrEls observadors van trobar dificultats a l’hora de mesurar correctament la quantitat de precipitació líquida que va caure durant l’episodi, ja que una part es devia perdre pels forts cops de vent que van acompanyar la nevada. La falta de mesures complementàries fa difícil elaborar un llistat amb els valors de precipitació registrats. No es disposa de la suficient informació per validar la gran majoria dels registres d’aquest episodi a la base de dades històriques del Servei Meteorològic de Catalunya. D’altra banda sí que s’ofereix un llistat amb els gruixos de neu enregistrats.


Els observadors van trobar dificultats a l’hora de mesurar correctament la quantitat de precipitació líquida que va caure durant l’episodi, ja que una part es devia perdre pels forts cops de vent que van acompanyar la nevada. La falta de mesures complementàries fa difícil elaborar un llistat amb els valors de precipitació registrats. No es disposa de la suficient informació per validar la gran majoria dels registres d’aquest episodi a la base de dades històriques del Servei Meteorològic de Catalunya. D’altra banda sí que s’ofereix un llistat amb els gruixos de neu enregistrats.
A continuació es mostra un llistat amb tots els gruixos màxims de neu acumulats disponibles a la xarxa d’observadors de Catalunya durant el 24-26 de gener de 1947. També s’inclouen alguns valors de la Catalunya Nord i de l’Aragó.






Anàlisi meteorològica
A partir del 22 de gener de 1947 va penetrar una massa d’aire molt fred del centre d’Europa, provocant un ambient gèlid però molt sec a tot Catalunya, així com les condicions necessàries perquè la cota de neu se situés a nivell del mar a tot el país. Aquesta entrada va deixar valors de temperatura a 850 hPa (~ 1500 m) inferiors als -5 ⁰C a la meitat nord del país i als -10 ⁰C al Pirineu, el dia 24. El mateix dia, al nivell de 500 hPa (~ 5000 m) al Pirineu la temperatura era inferiors als -25 ⁰C.


Evolució en superfície: Els dies 24 i 25 va desplaçar-se una depressió pel sud-oest de la península Ibèrica des del golf de Cadis a conseqüència del bloqueig provocat per un potent anticicló entre Escandinàvia i les illes Britàniques (amb valors de pressió al seu centre superiors als 1040 hPa). Això va comportar un marcat temporal de llevant amb nevades a gairebé tot el país, però principalment al litoral i prelitoral gironins, així com a la depressió Central. El reforçament del temporal de llevant durant el dia 25, coincidint tant amb l’aprofundiment de la borrasca sobre el sud de les Balears (amb valors de pressió al seu centre inferiors als 988 hPa) com amb la intensificació del centre de l’anticicló que se situà sobre Escòcia. El temporal va durar gairebé tres dies, fent possible que s’acumulessin els grans gruixos de neu al massís de les Salines, serra de l’Albera, Empordà, Costa Brava i les conques altes dels rius Corb i Foix. L’allunyament de la depressió cap a Sardenya amb el gir del vent en superfície cap a gregal el vespre del dia 25, i a tramuntana durant el dia 26, va fer acabar la nevada.



Evolució en alçada: Durant gairebé els tres dies del temporal va donar-se una situació meteorològica molt inestable pel cisallament del vent en alçada: de llevant en superfície, entre llevant i nord-est a 850 hPa, i entre sud-oest i sud a 500 hPa. A més a més, l’aportació d’aire humit de la mediterrània potencialment inestable a nivells baixos de la troposfera va ser constant durant els dies que va durar l’episodi, fent possible les grans acumulacions de neu i precipitació. El fet que a 850 hPa el vent fos força agregalat va permetre que el fred acumulat al sector nord-est del país no es veiés desplaçat per aire més càlid provinent de la Mediterrània com sol passar sovint en aquest tipus de situacions, i que per tant, nevés fins al nivell del mar durant tot el temporal a la Costa Brava.




A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) a les 00 UTC del 25/01/1947 (mapes de l’esquerra) i 26/01/1947 (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.






Danys produïts
La gran acumulació de neu en algunes viles de la Costa Brava, poc acostumades a nevades tan importants, va provocar l’esfondrament d’algunes teulades. Gairebé totes les principals carreteres i línies de ferrocarril del sector nord-est del país van quedar colgades de neu deixant incomunicades nombroses viles durant gairebé tres setmanes. En algunes vies del ferrocarril les sobreacumulacions de neu van superar els dos metres.
Les importants congestes de neu provocades pel fort vent van oferir estampes inèdites a diverses viles de la Costa Brava o de l’Empordà. Per exemple, des d’algunes cases de Palamós es podia sortir al carrer baixant des dels balcons a través de les muntanyes de neu. Al Port de la Selva, Palamós o Portbou van excavar túnels a la neu per poder transitar pels carrers. A la Bisbal d’Empordà, la neu acumulada pel vent va arribar a cobrir completament les portes d’alguns habitatges.


A zones interiors la neu es va glaçar, incrementant el perill d’accident per relliscada o caiguda. De fet hi ha notícies de nombrosos accidents d’aquest tipus a la ciutat de Girona.
El fort onatge generat pel temporal de mar va destrossar nombroses platges tant del litoral català com valencià. Les onades van malmetre un tram important del ferrocarril entre Arenys de Mar i Caldes d’Estrac, on a més dues cases a prop de la platja van quedar destrossades per la força de les onades.
Al País Valencià, el temporal de mar també va ser molt dur, així a la costa dels Tarongers les onades van inundar la petita vila de pescadors de Torrenostra a Torreblanca (Plana Alta) i els seus habitants van haver de ser evacuats.

Les viles del litoral i prelitoral gironí no havien patit un temporal tan dur des d’almenys l’any 1884. Des d’aleshores no ha tornat a haver-hi cap d’igual. El fort temporal de neu del 8 de març de 2010, tot i ser intens, va ser de menor magnitud que el del 24-26 de gener de 1947. Per això aquells que el van viure no l’obliden.

Agraïments
Volem agrair la col·laboració dels observadors de la XOM Josep Pascual Massaguer (l’Estartit) i la Mònica Martinoy (Torroella de Montgrí) per haver-nos facilitat informació i fotografies de la gran nevada a Torroella de Montgrí.
Enllaços d’interès
– El Temps a Palamós (2015): Recull d’articles sobre la nevada de 1947 (Enllaç del Blog del Temps a Palamós amb totes les entrades relacionades amb la nevada del 24-25 de gener de 1947 a Palamós amb moltes fotografies il·lustratives)."


Amb el meu agraïment al Servei Meteorològic de Catalunya.



Mariscal Tro





Monday, January 23, 2017

" METEOROLOGÍA : SEMANA MUY MOVIDA "



Hola a todos.


Ayer hablábamos de visita de la Gota Fria para pasado mañana miércoles y que se puede prolongar hasta el jueves. Desde ayer ,y siguiendo la evolución de la mencionada Gota, llegamos a la conclusión aún no definitiva de cual va a ser su impacto real. Decíamos en el blog de ayer, que los posibles recorridos de las Gotas Frías son siempre un tanto erráticos por lo que no resulta nada fácil preveer que zonas va afectar en su trayectoria.Su pequeño tamaño de unos pocos centenares de kilómetros dificulta más si cabe, su posición durante su traslación.

Diríamos que afectará especialmente a la provincia de Girona y a todo el Pirineo en general. Durante horas en el día de hoy, parecía bascular algo más hacia el Este con lo que parecía que podía tocarnos de soslayo. Posteriores lecturas de los mapas, concretamente ésta tarde parece que la ruta nos pasaría justo por encima. No obstante, no parece propio hablar de cota de nieve 0 o nivel del mar. Este particular no parece claro. Muy posiblemente hablaremos de cotas de nieve de 300/400 metros... Pero es este un aspecto muy crítico que puede causar tantas expectativas como errores. Nos mantenemos en plan conservador en los 300/400 metros con alguna precipitación de nieve en niveles inferiores.

En el mapa que sigue correspondiente al próximo jueves día 26 se aprecia claramente la Gota Fría afectando el Nordeste peninsular y también al Sureste de Francia. Observense las altas presiones de 1025 hPa o milibares en superficie.





En el esquema inferior, se aprecian claramente los diferentes tipos de masas de aire que nos pueden afectar. Es importante recordar sus nombre y tratar de evitar confusiones, ya que su nombre identifica su región de origen y consecuentemente sus características en cuanto a temperatura y humedad. Digamos que las Gotas Frías y dadas sus condiciones iniciales (recordemos meandro de las corrientes en chorro a alta latitud) no se someterían a las entradas o advecciones que citamos a continuación.


Resultat d'imatges de advecciones en la peninsula iberica

La ya casi inminente Gota Fría descenderá siguiendo la línea marcada como Am ( Ártica Marítima ) y mantendrá en su seno unas temperaturas de -35ºC a unos 5.500 metros de altura lo cual es claramente inferior al valor normal en aquella altura de unos 500 hPa o milibares.

Pero lo bueno del caso es que la semana meteorológica todavía nos puede ofrecer un nuevo período de lluvias y frío, que en este caso sería de orígen Polar Marítima ( Pm). Ver mapa inferior.



A partir de aquí surgen las incógnitas. El mapa superior muestra claramente una entrada fría por el Norte con un mínimo secundario o satélite entre Valencia y las islas Baleares. ¿Se mantendrá el mapa isobárico tal cual para el próximo sábado día 28 ?

De momento vamos a ver que pasa entre el miércoles y el jueves. Seguro que para entonces ya casi sabremos lo que pueda suceder el sábado y en días posteriores.

Saludos.


Maariscal Tro


Sunday, January 22, 2017

"METEOROLOGÍA: ATENCIÓN CON EL MIÉRCOLES"

Hola a todos.

Hoy domingo está siendo día de lluvia en la provincia de Girona y de temporal de todo el litoral de Catalunya. Las lluvias han alcanzado hasta los 100 mm. y el temporal marítimo de "Llevant"ha levantado olas de hasta 8 metros en puntos del litoral. Además ha seguido nevando en el Pirineo más Oriental y el el Montseny de 1.707 metros a poco más de 50 kilómetros al Norte de Barcelona. Estos vienen siendo los últimos coletazos de la Gota Fría que causó las nevadas en Castellón,Valencia, Alicante,islas Baleares, Castilla la Mancha y diversos puntos de Andalucía. Trenes y autopistas quedaron bloqueados durante horas ante la imprevisión de algunos y la dificultad de actuar por parte de las autoridades ante una situación no inédita pero poco frecuente. Pues el episodio parece que va concluyendo.

Pero resulta que ahora-desde ayer-se vislumbra en los mapas de temperaturas en altura que una nueva Gota Fría se está desplazando de Norte a Sur y que presumiblemente nos alcanzará el próximo miércoles o sea en 72 horas. Técnicamente, la expresión adecuada es: D.A.N.A. ( Depresión Aislada en Niveles Altos). Pero mucha atención, no siempre que llueve fuerte se trata de una Gota Fría. A menudo los medios de comunicación se refieren a Gota Fría sin entrar en definiciones. Se trata pues de una bolsa fría e inestable que no tiene reflejo en la presiones barométricas de superficie. Su formación a menudo obedece a su "desgaje"o separación de la Corriente en Chorro o Jet Stream o de alguna corriente de vientos importante que circules sinuosamente entre las borrascas y los anticiclones. Ver el esquema más abajo.

Gotas frías importantes

Río Turia desbordado en la ciudad de Valencia (1957).
  • Baleares En menos de 2 horas, el miércoles 6 de septiembre de 1989 cayeron 188 litros por metro cuadrado sobre Manacor y 192 en Porto Cristo Mallorca Con consecuencias devastadoras y un total de 5 muertos, cambio por mucho tiempo el litoral de la costa de levante.
  • Almería. El 11 de septiembre de 1891 una repentina gota fría asola casi la totalidad de la provincia de Almería, desbordando ríos y ramblas. Hubo decenas de muertos. Tras la misma, se decidió encauzar la rambla de Belén a su paso por la ciudad de Almería.
  • Valencia. El 14 de octubre de 1957 se inunda la ciudad de Valencia lo cual motivó la creación del nuevo cauce del río Turia.
  • Alicante. En 1982 y en 1997 tuvieron ocasión dos devastadoras inundaciones, causando decenas de fallecidos. Se calcula que llovieron cerca de 300 mm, en escasas horas.
  • Barcelona (Inundaciones en las cuencas de los ríos Llobregat y Besós), Castellón (Rambla de la Viuda) y en las islas Baleares (Palma de Mallorca y Andrach), el 25 de septiembre de 1962.
  • Murcia. Desbordamiento del Río Guadalentín y su afluente, la rambla Nogalte y Granada (rambla de Albuñol) el 19 de octubre de 1973.
  • Bilbao 1983 El 26 de agosto de 1983 se desbordó la ría del Nervión en varios puntos de Vizcaya, especialmente en Bilbao, donde el agua alcanzó 5 metros en algunos puntos de la capital vizcaína. Causó 34 fallecidos y 5 desaparecidos.
  • Pirineos y Comunidad Valenciana (1982) y (1987).
  • Comarca de la Ribera (provincia de Valencia). Una gota fría el 20 de octubre de 1982 derrumba el pantano de Tous (pantanada de Tous) y el Júcar inunda toda la comarca de La Ribera produciendo grandes daños, pueblos enteros quedaron anegados, la inundación motivó la visita del papa Juan Pablo II a Alcira, ciudad que quedó inundada casi en su totalidad. Hoy en día aún se pueden apreciar en la comarca los restos de la catástrofe en pueblos como Gabarda que está separado en dos núcleos urbanos, uno de ellos fue inundado hasta una altura de un primer piso lo que motivó la creación del segundo núcleo en la falda de un monte cercano, conservándose aún unas pocas casas en el núcleo viejo, o en Benegida, que quedó tan arrasada que todo el pueblo se trasladó unos cuantos km al sur, del viejo pueblo solo queda el trazado de las calles y la iglesia parroquial.
  • Gandía y Oliva en 1987, cuando fuertes lluvias que superaron los 500 l/m² asolaron la comarca de la Safor. En Oliva se alcanzó el récord de España de cantidad de agua llovida en 24 horas: 817 l/m².6
  • Región de Murcia y provincia de Alicante 1989. Varias víctimas en BolnuevoMazarrón. Lluvias intensas en la cuenca del Segura que provocan el desbordamiento en varios puntos, entre ellos en Orihuela.
  • Castellón y Norte de Valencia, en 2000. Los últimos días del mes de octubre un largo periodo de gota fría provocó precipitaciones acumuladas de más de 600 l/m² en tres días que desbordaron ríos como el Palancia, Veo, Mijares y provocaron serias inundaciones en Onda, Nules, Castellón y Vall de Uxó y a punto estuvieron de asolar el embalse de María Cristina y el de Benitandús.
  • Tenerife en 2002. Una gota fría ocasionó lluvias torrenciales en el área metropolitana de Santa Cruz de Tenerife, dejando un balance de 8 muertos, 12 desaparecidos y pérdidas materiales por valor de 90 millones de euros.
  • Almuñécar y Nerja, el 21 de septiembre del 2007.
  • Alcalá de Guadaíra el 3 de octubre de 2007.
  • Beniarbeig 2007 La gota fría del 12 y 13 de octubre, sobrepasó los 400 mm de precipitación en algunos puntos (Els Poblets, El Verger, Beniarbeig) y causaron la mayor crecida documentada del río Girona, destruyendo el puente de Beniarbeig e inundando buena parte de esta población.
  • Región de Murcia, 2012,7 en el Valle del Guadalentín (en especial, la Rambla de Nogalte, siete víctimas mortales, derrumbe del puente de la autovía en Puerto Lumbreras, miles de animales enterrados con riesgo de producir serios problemas sanitarios, carreteras rotas y cientos de viviendas afectadas8 -
  • Toledo, 1891
El 11 de septiembre del mismo año se prudujo la inundacion de varias poblaciones de esta provincia, siendo la mas catastrófica la de Consuegra que arraso con la mayoria del pueblo con la muerte de casi 400 personas.
Al fenómeno de la gota fría se le debe el récord de precipitación máxima en 24 horas de España el 3 de noviembre de 1987, con 817 mm en Oliva, Valencia. También existe un dato (no confirmado por la AEMET) que dice que el día de 2 de octubre de 1957 cayeron en Jávea (Alicante) 871 mm. Unos mapas de este fenómeno pueden verse en un documento del periódico El Mundo.9
Fuente Wikipedia.


Resultat d'imatges de GOTA FRIA

Antonio Rivera .- Las Noticias.

Vemos que a partir de la Corriente del Frente Polar que descuelga un ramal hacia el Sur que acaba cerrándose y a generar un sistema autónomo que tiene el centro muy frío, un diámetro de pocos centenares de kilómetros y que puede desplazarse de forma digamos que anárquica.Carece de sistemas frontales o frentes. El término coloquial de Gota Fría es una traducción de la expresión alemana "Kaltlufttropfen" usado por la escuela de meteorología alemana en 1886.

El período de máxima actividad en la formación de G.Frías es a finales de verano y otoño. Sus efectos se pueden ver multiplicados por las altas temperaturas en superfície. Su zona de formación más frecuente es entre Lisboa y el Golfo de Cádiz. Desde allí y a traves de Gibraltar aproximadamente suelen remontar el litoral mediterráneo. Señalemos que la condición ineludible para definir el fenómeno como Gota Fría es el NO reflejo en superficie de su existencia. En caso de observarse bajas presiones en bajos niveles, y si se han detectado en los sondeos aire frío en altura, se trataría simplemente de "una borrasca con aire frío en altura".

Vamos a ver que sucede. De momento todos parecen coincidir que  los efectos pueden ser muy destacables con nevadas a cotas muy bajas cercanas al nivel del mar.

Hoy lo dejo aquí.

Saludos.

Mariscal Tro