Friday, February 20, 2015

"METEOROLOGIA: 30 ANYS DE LA FREDORADA DE 1985"

Hola a todos.

L´article que segueix ha estat publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya. N´he fet la transcripció
gairebé literal. Avui més tard faré els afegitons convenients. Recordo perfectament aquella invasió freda que va portar inicialment neu i posteriorment temperatures tan baixes com no hem tornat a patir.

Els valors tèrmics clarament per sota dels zero graus van persistir una colla de díes. degut a això, els danys caausats a l´agricultura van ser molt quantiosos amb perdua de molts ejemplars d´arbre.


"Aquesta setmana es compleixen 30 anys de la Gran Fredorada de gener de 1985 que va afectar a tot el país entre els dies 5 i 17. Va ser la segona onada de fred més important de tot el segle XX a Catalunya i la resta de la península Ibèrica, i la més important des de l’onada de fred de febrer de 1956. Des d’aleshores no hi hagut cap onada de fred que hagi superat els valors mínims de la Fredorada de 1985. Molts tarongers i oliveres varen morir per l’intens fred assolint-se temperatures inferiors als -20 °C en zones de la Catalunya Central, les Terres de Ponent i el Pirineu. Puntualment varen produir-se nevades intenses fins a nivell de mar al sud de la Costa Brava registrant-se 37 cm a Calella de Palafrugell el 13 de gener de 1985.




FIG01-Manresa-Fredorada-GEN1985




Imatge gèlida d’una casa del barri Vell de Manresa els dies de la fredorada de gener de 1985 (Font: Institució Catalana d’Història Natural, ICHN; Foto de Jordi Badia).





Com a anècdota, el riu Onyar a Girona es va glaçar durant 12 dies en diferents punts. Aquesta fotografia de Xavier Gassiot ho demostra
http://litusantdalmai.blogspot.com/
Blog d´en Litu


El potent anticicló rus amb 1056 hPa i la baixa mediterrània amb 1004 hPa canalitzen un corrent del N.E. sobre bona part d´Europa. La baixa mediterrània aporta l´humitat necessaria.


Descripció general
L’onada de fred va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, com a conseqüència de dues invasions consecutives d’aire siberià procedent del Nord-est d’Europa. Coincidint amb l’inici de l’onada de fred es va produir una curta però forta nevada la nit de Reis que va agafar pràcticament a tot arreu amb gruixos entre 1 i 15 cm. Fins i tot la ciutat de Barcelona va quedar tota blanca amb una capa d’entre 1 i 7 cm aquella nit de Reis. Els dies posteriors van tornar a produir-se nevades però de caràcter aïllat a diferents punts del país acumulant-s’hi entre 1 i 10 cm. Entre l’11 i el 15 de gener, coincidint amb la segona entrada d’aire fred, una nova tongada de nevades, localment més intenses, va tornar a deixar blanc gran part del país amb gruixos màxims d’entre 20 i 50 cm a diferents punts del territori: 30 cmJafre 23 cm a Arenys de Mar el dia 1237 cm a Calella de Palafrugell el dia 1345 cmal Turó de l’Home el dia 14 i 25 cm a Sant Feliu de Guíxols el dia 15. Aquesta vegada la neu només va agafar a la part alta de la ciutat de Barcelona.
Durant la fredorada va arribar a glaçar a tot el país així com a la resta de territoris de parla catalana. Fins i tot al centre de la ciutat de Barcelona, indret molt poc propens a glaçar, van registrar-se diversos dies amb mínimes negatives. La major part de la península Ibèrica i les Illes Balears enregistraren entre el 15-16 de gener de 1985 les temperatures més baixes del mes i algunes estacions la més baixa observada en qualsevol dia de gener des de la seva posada en funcionament. El dia 17 una ventada va desplaçar l’aire fred i sec continental passant a dominar un massa d’aire atlàntic més temperat i humit finalitzant així l’onada de fred.
Els valors mínims de temperatura van assolir-se tant a alta muntanya com a la depressió Central, ja que la contínua entrada d’aire fred va facilitar que se n’acumulés molt especialment a les fondalades de l’interior i que tinguessin lloc inversions tèrmiques molt marcades quan encalmava el vent. La temperatura més baixa registrada a la Xarxa d’Observadors de Catalunya va ser a l’Estació d’esquí de Vallter 2000, a uns 2.164 m d’altitud, amb  -23 °C el15 de gener de 1985. A cavall de la Noguera i l’Urgell, així com al Bages, les temperatures van ser puntualment inferiors als -21 °C. Malauradament als anys 80 del segle passat només hi havia dues estacions per damunt dels 2.000 m, però és molt probable que a les cotes més altes del Pirineu els valors mínims durant aquesta gran fredorada superessin els -25 °C.
A continuació s’ofereix  un llistat amb els valors mínims de temperatura inferiors o iguals a -15 °C de gener de 1985 a la Xarxa d’Observadors de Catalunya:

FIG02-Taula-TAN-GEN1985-Inferiors-m15




Al litoral també es van donar glaçades importants, tal i com es pot apreciar al següent llistat de valors mínims de temperatura més extrems (inferiors o iguals als -5 °C) de gener de 1985 assolits en aquesta zona segons la Xarxa d’Observadors de Catalunya:




FIG03-Taula-TAN-GEN1985-Litoral-m5



Situació meteorològica
Durant aquells dies de gener de 1985 es van produir dues invasions d’aire siberià a Catalunya, la primera d’elles amb un valor mínim de -14 °C a 850 hPa el dia 6 i -15 °C el dia 9; i la segona amb -16 °C el dia 15. Durant 13 dies consecutius la temperatura a 850 hPa va estar per sota de -5 °C sobre la vertical de Catalunya. L’entrada d’aquestes masses d’aire tan fred es va veure afavorida per la presència d’un potent anticicló situat inicialment a Islàndia, el qual va anar desplaçant-se i enfortint-se cap a les Illes Britàniques i posteriorment Escandinàvia amb pressions superiors a 1044 hPa el dia 15. L’anticicló va comportar, en superfície i 850 hPa, una circulació de vents de component entre nord i est. Aquesta circulació es va veure reforçada per una àmplia zona de baixes pressions a tota la Mediterrània, des de l’Atlàntic fins al Pròxim Orient. La situació es va perllongar durant gairebé dues setmanes facilitant la contínua arribada d’aire fred siberià al nostre territori. Depenent de si la procedència del vent era més continental o més marítima, aquesta circulació va poder afavorir les nevades comentades, tant la nit i dia de Reis, com entre els dies 11 i 15. Els valors més baixos a les diferents estacions manuals es van donar coincidint amb una de les dues puntes de l’entrada d’aire fred, o bé els dies 7-9 o bé els dies 14-16. El debilitament i moviment més cap al nord de l’anticicló escandinau i l’apropament d’una profunda borrasca a la península Ibèrica amb vents del sud-oest va tallar l’entrada d’aire fred a Catalunya, desplaçant la massa d’aire fred i sec continental i donant per finalitzada la fredorada.


Les dues onades de fred del mes de gener de 1985 van comportar una important anomalia tèrmica a 850 hPa a la península Ibèrica, sobretot al seu quadrant nord-est, i a gran part d’Europa. També destaca una important anomalia de l’alçada geopotencial a 850 hPa, que és positiva sobre Islàndia i negativa a gran part del sud i centre d’Europa. Es van assolir valors mensuals de temperatura a 850 hPa inferiors a 4,5 °C respecte la mitjana climàtica del període 1948-2014, sobre la vertical de Catalunya; i inferiors als 6 °C al sud de Finlàndia. El camp mitjà de l’alçada geopotencial a 850 hPa també mostra un clar domini en la circulació de vents de component nord a l’Europa Occidental, afavorint-se així l’entrada d’aire fred polar o siberià cap a l’Europa Occidental i la península Ibèrica durant gran part del mes. Aquesta configuració és molt diferent a la predominant durant el mes de gener a tota l’Europa Occidental, amb una circulació de vents de component majoritàriament de l’oest.




Danys produïts
La Gran Fredorada de 1985 es coneix també amb el nom de rebenta-canonades perquè la congelació de l’aigua a les canonades va causar el trencament de les mateixes a moltes llars del país, comportant fins i tot el tall de subministrament. També es van produir talls de subministrament elèctric produïts per la gran demanda de consum derivada del fred intens.
A la Catalunya Central, les Terres de Ponent i el Pirineu varen estar dues setmanes sota la neu i el glaç, amb moltes riberes i cursos d’aigua congelats. Per exemple, a la ciutat de Girona el brollador, el canal de la Devesa i una part del riu Onyar, van romandre glaçats al llarg de 12 dies. A la ciutat de Lleida va glaçar (màximes inferiors o iguals a 0 °C) durant vuit dies consecutius, del 6 al 13 de gener.  Fins i tot a la part alta de la ciutat de Barcelona van glaçar-se molts carrers produint-se un total de 154 accidents de trànsit que van deixar una setantena de ferits.
Els danys a l’agricultura varen ser molt importants, ja que el fred va provocar la mort d’arbres fruiters com ara tarongers de les Terres de l’Ebre i sobretot del País Valencià, oliveres de la Catalunya Central i les Terres de Ponent o fins i tot pins al Bages. La dada més negativa, però, són les trenta-vuit persones que van morir per congelació en el conjunt de l’estat espanyol, on les pèrdues agrícoles globals es van valorar en uns 40.000 milions de les antigues pessetes (uns 241 milions d’euros), concentrades bàsicament al País Valencià i Múrcia.

A Coll de Nargó és van glaçar les bosses de goma d´aigua calenta del llits (durant el día). A casa meva el gel va reventar els radiadors de calefacció. Els sanitàris dels banys de ceràmica  és van obrir tots. Moltes oliveres van morir.


Mentrestant,molt cordialment.



Mariscal Tro